Com a persona sóc com sóc, una dona del nostre temps que lluita dia a dia per poder conciliar els tres papers clau de la meva vida: el de dona, el de mare i el de professional. No em considero experta en res, ni tan sols en allò a què dedico més temps al dia: la meva feina. Penso que, si en algun moment arribo a considerar-me experta en alguna cosa, en aquest instant deixaré d’aprendre, perquè aprendre és una actitud, un camí que no s’acaba mai. Puc afirmar que, després de 47 anys, no hi ha dia que no aprengui alguna cosa. I el més curiós és que allò que aprenc prové de moltes fonts diferents i sovint inesperades.
Si m’hagués de descriure faria servir conceptes força antagònics: passió, seny i rauxa. Puc ser reflexiva i molt racional, però quan una espurna encén una idea, el resultat és la passió: una passió desbocada per aconseguir materialitzar allò que porto a dins. I, encara que pugui semblar al contrari, la passió ha governat la meva vida professional, i el seny i el sentit comú, la meva vida personal.
En aquest blog que avui començo no pretenc donar lliçons a ningú. Només vull expressar allò que visc, penso i sento, tant en l’àmbit personal com en el professional. Crec que si ho comparteixo potser puc fer néixer en algú una inquietud, una idea, una espurna com les que en algun moment han encès en mi el desig de curiositat, de canvi i d’aprenentatge.
