Quan de petita em demanaven què volia ser de gran, professora no havia estat mai la meva primera opció. Però avui, 5 d’octubre, amb motiu del dia internacional del docent, m’agradaria recordar per què en un moment donat de la meva vida vaig fer aquesta elecció. No cal dir que en tota història que parli de vocació sol haver-hi un ingredient en comú: un(a) professor(a). Quantes vegades hem après a estimar una assignatura perquè el professor que la imparteix desborda passió i ens encomana el gust per seguir aprofundint més?
Què diferencia un professor correcte d’un professor excepcional? Els professors extraordinaris són capaços d’activar una palanqueta que desperta l’interès i el gust per aprendre en els seus alumnes. Aquesta mena de professors cuinen les seves classes amb una fórmula magistral, una recepta guanyadora que connecta amb les necessitats intrínseques dels seus alumnes. Però, quins són aquests ingredients intangibles que fan que aquests professors brillin i encomanin? Aquí tens 7 característiques que crec que els fan únics:
- AMOR. Estimen allò que fan: ensenyar.
- PASSIÓ. Els apassiona l’assignatura que imparteixen, tant que en alguna ocasió penses que han fet del seu hobby la seva feina.
- RESPECTE. Es prenen molt seriosament la seva feina i en fer-ho demostren un gran respecte pels seus alumnes.
- FE. Creuen fermament en els seus estudiants.
- NO PREJUDICI. No es deixen influir pels judicis que puguin fer altres sobre els seus alumnes, parteixen sempre de zero i es formen una opinió segons la seva pròpia experiència.
- GENEROSITAT. Van més enllà del que s’espera d’ells (més enllà de les hores de classe pagades i pactades).
- RESPONSABILITAT. Són conscients de l’impacte de les seves paraules i actituds.
Jo he de confessar que pertanyo al grup d’alumnes tocats per la vareta màgica d’un professor extraordinari. En aquest cas va ser la professora d’anglès de l’acadèmia on em van inscriure els meus pares: l’Elsa. Quina il·lusió que hi posava! Es desvivia per nosaltres i desitjava que ens sentíssim especials, ens estimava i ens feia veure que els nostres èxits eren els seus. Ens presentava totes les activitats de classe com si fos el xef que explica com ha preparat el plat més revolucionari de la seva carta. Era la paciència i la humilitat personificades. Si no sabia una resposta ho reconeixia i la buscava.
Hi ha una edat en què busques desesperadament què pots aportar tu al món. Personalment, l’Elsa em va fer sentir que per a ella jo era especial i única, i crec fermament que aquesta autenticitat que tots tenim és el valor més gran que podem aportar. Jo, des de la meva feina, com tants d’altres professors, aspiro a ajudar a exercir un poder transformador: el de l’educació.
Òbviament aquestes característiques no només contribueixen a la generació de professors extraordinaris, sinó que converteixen qualsevol professional correcte en una persona que surt de la norma. L’amor per allò que fas et fa sentir viu, s’encomana i genera una onada de passió que toca els que t’envolten. Un consell? Estima el que fas, fes el que estimes i sobretot, facis el que facis, sigues feliç.
I tu, has tingut algun professor extraordinari? Explica’m-ho!
A tots els docents: gràcies!
