Crec que no generalitzo ni exagero si dic que tots els pares del món desitgen que els seus fills tinguin sort i, per tant, si és així, jo no en sóc una excepció. Tenir sort o no tenir-ne, és aquesta la qüestió? Quan penso en el concepte de “sort”, recordo com l’entenia quan era petita: m’imaginava una vareta màgica invisible que, guiada per l’atzar, tocava els escollits. A mesura que creixia, em vaig adonar que hi ha dos tipus de “sort”: en primer lloc, la que ve donada per unes circumstàncies concretes i per alguna cosa més, la sort que no t’asseus a esperar que vingui, la que pots arribar a provocar amb les teves accions i actituds; i després hi ha la sort que depèn de l’atzar.
Avui vull parlar del primer tipus de sort, la que es treballa, la que requereix alguna cosa més que l’atzar, i ho faig perquè crec que com a pares i educadors hi podem tenir incidència. Sempre que tinc l’oportunitat d’adreçar-me a joves i adolescents els dic: “Tinc una notícia molt bona”. I llavors veig en ells cares expectants, com si esperessin un regal del cel. Quan els deixo anar: “Bona part del que us passi a partir d’ara, depèn de vosaltres”, veig que l’expectació es transforma en decepció. En aquest moment afegeixo: “No creieu que és una bona notícia? A mi em preocuparia molt més que el que em pugui passar a partir d’ara depengués dels altres”. Estic convençuda que, com a pares, hem de fer arribar aquest missatge als nostres fills des que són petits. Però com podem fer entendre als nostres fills que tots tenim la llavor de la sort dins nostre i que, per tant, potencialment, tots som afortunats?
Encara recordo el dia que un llibre espectacular va arribar a les meves mans: era un llibre de creixement personal. La meva experiència amb aquest tipus de llibres és que solen ser un compendi de molts consells que sovint són difícils de posar en pràctica, almenys en la seva totalitat. Però t’asseguro que en aquest cas no va ser així, perquè en comptes d’anècdotes personals i consells, m’hi vaig trobar un conte. Quina manera més bonica de fer arribar als adults un missatge potentíssim! Aquest llibre explicava, a través de la història d’un mag i de dos cavallers, que tots nosaltres podem ser creadors de circumstàncies per tenir sort. La lectura, a més d’agradable, va ser fàcil i molt amena, i l‘empremta del missatge, clara i contundent. Em va sorprendre gratament que un concepte tan abstracte com la sort es pogués explicar mitjançant un conte tan senzill que fins i tot un nen el podria entendre. Vaig decidir que ho havia de provar. Volia veure si aquell conte amb criatures fantàstiques podia arribar també als meus fills de 3 i 6 anys i marcar-los com m’havia passat a mi.
I així va ser com durant uns dies aquest llibre es va convertir en el conte d’abans d’anar a dormir. És difícil que el meu fill, que llavors tenia 3 anys, pogués entendre el missatge. Però la meva filla, que en tenia 6, sí que va entendre que la Bona Sort és un tapís que es va teixint dia a dia, moment a moment, amb cada petit gest i sobretot amb molta actitud.
No em cansaré mai de repetir que nosaltres podem ajudar els nostres fills a tenir bona sort o millor sort. Potser estàs pensant que un concepte tan intangible com la sort és difícil d’abordar amb nens i nenes, però t’animo que comencis llegint-los aquest llibre. Estic segura que capítol a capítol, igual que em va passar a mi, anireu obrint espais de conversa de qualitat sobre com nosaltres mateixos podem ser creadors de les nostres circumstàncies, de la nostra pròpia sort. És fàcil trobar paral·lelismes entre els reptes que han de superar els protagonistes del conte i les situacions que els nostres fills afronten en la seva vida quotidiana. Ajudar els nostres nens i nenes a viure amb actitud, a agafar les regnes de la seva vida, és el millor llegat que els podem deixar. Que tingueu Sort!
- El llibre: La bona sort, d’Álex Rovira Celma i Fernando Trías de Bes. Empresa Activa.
- També et recomano: Els Set Poders. Álex Rovira Celma. Empresa Activa.
