Una marató és una carrera de fons. No es pot improvisar, requereix constància, esforç i perseverança. Tot i això, cada vegada hi ha més persones que es llancen a fer curses de llarga distància sense dedicar prou temps a la preparació prèvia.
No et preocupis, que de moment no m’ha donat pel running. Jo segueixo amb el ioga que tant m’està donant. Però crec que la metàfora de la marató és perfecta per al post d’avui. El nostre dia a dia frenètic no ens permet assaborir tot allò que tenim al nostre voltant i potser val la pena aturar-nos, observar i tornar a caminar, a poc a poc, però sense pausa.
No existeix una fórmula màgica per perdre pes, ni tampoc tenim una píndola per aprendre anglès i rotundament no, no existeixen les dreceres en el dia a dia. A la vida tot allò que és important costa, ja sigui temps o esforç, i sovint totes dues coses. I em fa por que els nostres fills no estiguin preparats per a això. Encendre el llum és tan fàcil com tocar un interruptor, però aconseguir aquesta immediatesa requereix una feina prèvia, ja que primer s’hi ha de fer arribar l’electricitat.
No fa tants anys, comunicar-nos per escrit amb els nostres amics o familiars requeria la paciència que ens demanava Correus. En canvi ara és tan fàcil com entrar al Whatsapp i tocar el botó d’enviar. Evidentment els temps canvien i les modes van i vénen.
Per sort per a alguns, una de les modes que arriba amb més força és la coneguda com a slow life (moviment lent): tornar als orígens, a descobrir a poc a poc, a gaudir i assaborir de forma sostenible i sense accelerar els nostres actes. Slow food, slow fashion i cittaslow són parts de la filosofia slow que, lluny de promoure la inacció com a estil de vida, ens anima a moure’ns i a escollir en què volem invertir el nostre temps. Hauríem de ser capaços de transmetre aquests valors als nostres fills: esforç, feina, temps..., de demostrar com és d’important fer les coses a poc a poc i a consciència, d’assaborir el present. Si ho aconseguim, els ajudarem a ser més pacients. I si eliminen la impaciència i les ganes d’immediatesa, entendran millor la necessitat de perseverar i no llençar la tovallola quan els resultats no siguin instantanis.
El temps passa molt ràpid, no seré jo qui ho descobreixi. Un dia arribem a casa amb un bebè i, en un obrir i tancar d’ulls, ens trobem convivint amb un adolescent. Per això et dic que premis pause. Respira, observa, viu el moment i torna a arrencar. Assaboreix l’estiu i gaudeix de l’slow life. Ens llegim a la tornada!
