Perseguint la calma

No falla, s’acaba l’any i tot són presses. Presses per marcar com a complerts els propòsits que ens vam posar just ara fa 12 mesos, presses per trobar els regals adequats, presses per triar el menú de Nadal... Presses, presses i més presses! Atura’t un moment i pensa; segur que tot això és totalment al contrari del que t’havies proposat per aquest any: assaborir cada instant, viure més a poc a poc, dedicar-te més temps, veure més als que estimes, llegir més, fer més esport... En definitiva, viure més.

No obstant això, la vida és capriciosa i nosaltres som animals de costums. O és que no ens passa cada any el mateix? La pandèmia ens va girar el món com un mitjó, ens vam adaptar a un nou model de vida, però, quan hem pogut i possiblement sense adonar-nos-en, hem tornat a l’estil de vida anterior i a les presses... no n’aprenem!

A veure si resulta que l’slow life és només una quimera, un somni impossible de fer realitat. Vull pensar que no, i lluny de tenir la resposta absoluta per aconseguir viure sense tantes presses, puc compartir què faig jo per abaixar el ritme quan sento que tot va massa ràpid.

Aquí tens els meus cinc trucs infal·libles per deixar de banda les presses:

1.- Fer una sessió de ioga. De vegades costa posar-se les malles, però quan et mous, ho agraeixes; no cal que t’ho digui!

2.- Un cafè, un te o una infusió amb una amistat de les de sempre.

3.- Llegir una bona història. Trobar un llibre que t’enganxi, i que et faci volar a altres mons és màgia pura.

4.- Fer un volt per la platja, per la muntanya, pel parc, pel jardí, per on sigui, però passejar. Fer-ho ens carrega l’ànima i ens ajuda a frenar i a posar ordre als pensaments.

5.- I, en darrer lloc, badar. “Badar”, et preguntaràs? Sí, badar. No està ben vist no fer res, però hi ha moments en què és necessari badar una mica, avorrir-te fins i tot.

Aplicant tots aquests consells, aconsegueixo gaudir més del meu dia a dia i de les persones més importants que tinc al voltant. El pas del temps és inevitable i, si no, fixa’t en com creixen els fills, va tot tan ràpid... Tot i que sempre intento aprofitar al màxim les estones amb els meus, el Nadal ens brinda el temps que potser ens falta la resta de l’any. És l’època de passar-s'ho bé amb la família, de compartir moments plegats, de recordar com eren aquestes festes quan eren petits. Als que teniu la sort de viure la màgia del Nadal amb infants a la llar, us animo a gaudir-ne al màxim i als que ja els tenim una mica crescuts, com és el meu cas, paciència i molt d’amor. Els records que construïm ara també seran part de les seves vides, ompliran la seva motxilla emocional i qui sap si aquests records els serviran si algun dia formen la seva pròpia família.

En definitiva, deixa que l’esperit nadalenc entri a casa teva, a poc a poc, sense presses i gaudeix de cada instant!

Bones festes i bon any nou!

Compártelo en >