Des de fa quatre anys, cada 24 de gener es commemora el Dia Internacional de l’Educació, així ho va establir l’Assemblea General de les Nacions Unides. Em sorprèn molt que tan sols faci quatre anys que se celebra, però si això serveix per posar el focus d’atenció en el paper que pot exercir l’educació en la pau, el desenvolupament global i la lluita contra la pobresa, benvingut sigui!
L’educació és un dret i també és la clau per al desenvolupament i el creixement personal. Per això, l’accés a l’educació ha de ser universal i de qualitat, premisses que avui en dia estan a anys llum d’aconseguir-se a molts indrets del món. Accions com la celebració del Dia Internacional de l’Educació posen de manifest la necessitat de treballar cap a un objectiu comú, i la importància de generar un debat productiu que ens porti a trobar solucions reals i realitzables.
El lema de la celebració d’enguany, “Canviar el rumb, transformar l’educació”, es descriu a l’informe global de la UNESCO sobre “Els futurs de l’educació”. I ho expliquen molt bé: “transformar el futur de l’educació requereix tornar a trobar l’equilibri en la manera que tenim de relacionar-nos, amb la natura i amb la tecnologia que impregna les nostres vides, que ens porta oportunitats innovadores”, però que també planteja problemes d’inclusió.
Per una transformació real
És ben cert que actualment encara queda molta feina per fer perquè l’educació arribi a tots els indrets del món, llocs on avui en dia l’educació encara no és accessible i on els infants la reben amb més il·lusió perquè suposa un bri de llum cap a un futur més allunyat de la pobresa en què estan immersos. A part d’arribar a tots aquests indrets, hauríem d’aprofitar i fer que aquesta educació sigui significativa; no els exportem el model que encara regna als mal anomenats països desenvolupats.
Com a docent, he experimentat de primera mà la frustració de veure com molts alumnes s’han quedat a mig camí amb un mètode tradicional d’ensenyament de l’anglès i em vaig adonar que feia falta una nova manera d’ensenyar la llengua que fos rellevant per ells. Com a pedagoga, he observat que el fracàs escolar en els centres educatius és, malauradament, massa alt. Em preocupa que el mètode d’ensenyament de les nostres escoles no sigui el més adequat i que s’estigui deixant escapar molt de talent, perquè en general no està adaptat als temps actuals ni tampoc a les diferències. Sí que és cert que, a poc a poc, es va estenent una nova manera d’ensenyar; cada cop sentim a parlar més de conceptes com aprenentatge cooperatiu, assoliment de competències bàsiques, avaluació formadora o ensenyament inclusiu, però estem atenent les diferències reals a l’aula? Sembla que l’objectiu passi per tenir tots els alumnes tallats amb el mateix patró i estic segura que ens estem deixant pel camí molt de potencial, alumnes amb nivells de creativitat o sensibilitat diferents de la majoria; persones que no només aportarien molt valor, sinó de les quals també podríem aprendre moltíssim. No obstant això, perquè passi, caldria canviar l’enfocament de l’educació en general i, concretament, els objectius i paràmetres d’avaluació. Clarament el sistema no permet que tothom destaqui en allò que pot destacar perquè aquells que aporten punts de vista diferents, perquè senten i aprenen de manera diferent, no acaben passant pel sedàs establert. Per tant, tothom que no passa per aquest mal engiponat filtre existent corre el risc de quedar-se atrapat al sac del fracàs escolar.
Sempre he pensat que aprendre amb sentit és un dret fonamental per a tots els infants. Si fóssim capaços de donar sentit, significat, a tot allò que volem que aprenguin, els resultats d’aprenentatge serien molt diferents, senzillament perquè entraria en joc la motivació. Quina motivació pot tenir un estudiant que està aprenent a dividir si no entén la utilitat real que té dividir per ell mateix, per exemple?
Durant un viatge vaig tenir l’oportunitat de visitar el projecte de The Green School de Bali. L’objectiu principal que tenen és ajudar a formar persones completes i ho fan amb un currículum escolar que ells mateixos anomenen living (vivencial), i un aprenentatge holístic enfocat cap a la sostenibilitat i l’emprenedoria. La clau de The Green School és que crea una necessitat que dona sentit a tot allò que han d’aprendre els nens perquè, al cap i a la fi, si el coneixement no acaba concretant-se en alguna cosa que es pot posar en pràctica, no serveix de gaire. Si voleu conèixer aquest gran projecte, us recomano que mireu aquest vídeo.
L’educació és cosa de tots
Els adults som els primers referents dels nostres fills i dels nostres alumnes; depèn de nosaltres que aquest referent sigui positiu i transmissor de valors com l’esforç, la constància i l’empatia, o que passem per la seva vida sense pena ni glòria. El nostre deure és ser un exemple a seguir per les generacions que vindran, fer que els infants vegin en nosaltres les persones adultes que voldrien ser, i no és una tasca fàcil.
Per ensenyar diferent és vital formar els futurs professors d’una altra manera, centrant-nos en l’alumne, en les diferències i en una educació vivencial i significativa. Per sort, això ja s’està començant a fer en alguns llocs. Els docents hem de ser capaços de treure el màxim potencial individualitzat de les persones, acompanyar-los fins on ells vulguin arribar. Sento que hem de dotar els alumnes de les eines necessàries perquè ells mateixos despleguin tot el seu potencial humà i siguin capaços d’aportar al món tot el seu coneixement i talent.
Des de Kids&Us tenim molt clar quin és el nostre camí i treballem per oferir al nostre alumnat uns continguts coherents i significatius amb els quals puguin identificar-se i que complementin allò que també han anat aprenent en altres entorns, com l’escola o la família. Els nostres professors, guiats pel nostre mètode, s’esforcen per fer que l’aprenentatge dins de les nostres aules sigui rellevant per l’alumne, perdurable i útil en el seu dia a dia.
De tots depèn que la commemoració del Dia Internacional de l’Educació no sigui una simple anècdota!
