Per què són tan importants les històries, la música i el joc a l'hora d'aprendre un idioma?

 

Per què aprenen més i millor les nenes i els nens quan el contingut es presenta en forma d'història?  

Marta García, cap de producte de Kids&Us, i Héctor Ruiz, investigador en psicologia cognitiva de l'aprenentatge i director de la International Science Teaching Foundation, parlen d'això. 

 

  

Marta García : Els contes, les històries, les narracions… tenen moltíssima importància als cursos de Kids&Us.  Per què aprenem més i millor quan el contingut té format d’història?  

Héctor Ruiz : La veritat és que no sabem exactament per què, però sí que sabem que les històries tenen un lloc privilegiat a la nostra ment. Sabem que les històries ens fascinen i les recordem millor.  

Probablement, deu estar relacionat amb el fet que els nostres avantpassats, en el moment en què van desenvolupar el llenguatge verbal, es van beneficiar de poder compartir les seves experiències.  

Imaginem-nos els nostres avantpassats al voltant d’una foguera, de nit, explicant-se històries i precisament aquestes històries, probablement, eren la manera més habitual de transferir coneixement dels uns als altres, de conèixer les experiències dels altres i aprendre’n sense haver-se d’enfrontar als riscos que suposaven. D’alguna manera, les històries aconsegueixen atrapar-nos; és per això que hi ha una gran indústria basada en les històries, tant la literatura com el cinema.  

No sabem per què, però és una molt bona idea treballar a partir d’històries, de donar format d’història a tot allò que estem aprenent. Així que em sembla fantàstic que opteu per aquesta aproximació.  

Marta García : Un recurs molt present al mètode Kids&Us és la música, les cançons. Quina màgia té l’ús de les melodies per aprendre un idioma i per retenir aquest coneixement?  

Héctor Ruiz : Les cançons, igual que les històries, també tenen un lloc especial a la nostra ment. D’alguna manera, la música, el ritme ens porta a aconseguir recordar literalment paraules concretes. Què vol dir? La nostra memòria, en realitat, és molt dolenta recordant coses específiques. La nostra memòria es basa en el significat, el que recordem de les nostres experiències és el que va passar, però la concreció ens l'acabem inventant, fem una estimació… però les cançons ens permeten recordar les frases al peu de la lletra.  

A més a més, probablement un dels motius d’això és que la música ens motiva a repetir-la una vegada i una altra i segurament ens ajuda a aconseguir recordar frases i paraules específiques. Quan estàs aprenent un idioma nou, això és clau. Moltes vegades has de passar per aquest aprenentatge de frases i estructures que potser, d’entrada, no tenen sentit, però que llavors en van guanyant i ja t’alliberes d’aquest aprenentatge específic amb una cançó concreta, però que et va ajudar en un moment concret.  

Marta García : Sovint es relaciona el resultat exitós en l’aprenentatge amb un concepte d'esforç, dedicació… I tot connectat amb una idea una mica avorrida i grisa de l'entorn educatiu; en realitat, el joc, la diversió o el dinamisme són un catalitzador excel·lent de l’aprenentatge. A Kids&Us, ens basem moltíssim en el joc, en les activitats lúdiques a l’aula.  

Però, sens dubte, ni juguem per jugar ni cantem per cantar. És a dir, darrere de totes aquestes activitats, hi ha una finalitat pedagògica molt clara i, al final, el joc no deixa de ser un vehicle per consolidar l’aprenentatge. És important explicar-ho a les famílies perquè, a vegades, tenim pares i mares que ens diuen «sí, els meus fills s’ho passen molt bé, però això va de debò? Veig que juga, canta, balla, però fins a quin punt és un ensenyament rigorós?»  

Héctor Ruiz : Clar, més enllà que el joc pugui contribuir a qualsevol aprenentatge,  el que passa és que precisament en el cas de Kids&Us, que us baseu en l’aprenentatge natural de la llengua, hi ha una diferència important entre aquest tipus d’aprenentatge, els aprenentatges naturals que el nostre cervell està programat per fer durant els primers anys de vida, i un altre tipus d’aprenentatges, que estan relacionats amb els que es fan a l'escola o a la universitat, sobretot.  

Científicament, els separem i els anomenem biològicament primaris a uns i biològicament secundaris als altres. Els biològicament primaris estan relacionats amb allò que la nostra espècie ha necessitat des que som humans i aquí és on hi ha l’aprenentatge de la llengua materna. És un aprenentatge que, com he dit abans, no requereix ensenyament explícit, no requereix un esforç deliberat aparentment. En canvi, sí que ho requereixen els secundaris, que serien les matemàtiques, la ciència… Són coneixements que, ens agradi o no, evidentment es poden motivar i el joc pot contribuir a motivar-los, però requereixen un esforç, una pràctica deliberada. En el cas del mètode Kids&Us, el joc, les cançons tenen tot el sentit perquè la manera que tenim d'aprendre la llengua a través d’aquest sistema d'aprenentatge natural és a través de la interacció social.  

Les cançons i els jocs són, precisament, actes d’interacció social absolutament naturals i motivadors, que ens porten a practicar sense adonar-nos-en, i a treballar molts aspectes de la llengua; a aprendre sense adonar-nos-en.  

Especialment en aquest cas, té més sentit que en qualsevol altre fer servir el joc i la música per aprendre. 

 

Nueva llamada a la acción

 

Compártelo en >