A quatre dies de Nadal, qui més qui menys està pensant en els regals que farà. Tot i que el tret de sortida de la precampanya nadalenca el van marcar les ferotges campanyes del Black Friday i el Cyber Monday, a finals de novembre, ja fa mesos que als canals infantils de televisió només fan anuncis de joguines. I és en aquest context material que sorgeix la pregunta: com podem triar la joguina ideal per als nostres nens?
Si haguéssim de fer la carta als Reis amb la joguina ideal per als nostres fills, hi escriuríem coses com ara: que sigui educativa, que promogui valors, que no sigui gaire escandalosa ni amb gaires llums, que no embruti, que no tingui peces massa petites per no perdre-les, que no es trenqui a la primera... La llista seria gairebé tan llarga com la dels seus desitjos, però segur que no els hi estaríem fent cap favor. No podem limitar el joc dels nens: han de poder fer volar la imaginació, s’han d’embrutar, han d’aprendre a valorar i cuidar tot allò que tenen, i també han d’aprendre a endreçar! De tota manera sí que podem decidir quines joguines entraran a casa i quines característiques han de complir, i podem orientar els nostres fills en les seves decisions.
No és gens fàcil trobar la joguina perfecta, hauria de satisfer tant les necessitats dels nens com les expectatives dels adults. Com ha de ser, doncs?
- Ha de ser adequada a l’edat de l’infant: si no podria ser frustrant i no aprofitaria totes les possibilitats del joc.
- Ha de complir la normativa europea de seguretat i haver passat tots els controls de qualitat.
- Ha de promoure valors com la solidaritat, l’esforç o el treball en equip.
- Ha de ser ben diferent de les que ja tenen i per tant aportar alguna cosa nova i sorprenent.
- Però per mi la més important és que ens permeti passar temps junts: quantes vegades podem seure amb els nostres fills a jugar una estona, sense presses? Un joc o una joguina ens poden oferir l’oportunitat de compartir moments de qualitat, establir complicitats i obrir canals de comunicació que segur que valorarem molt a mesura que es vagin acostant a l’adolescència.
El joc té un pes molt important en l’educació dels nostres fills. Si bé és molt important que puguin tenir joguines, també és molt important en tinguin amb moderació. O sigui que, a més d’arribar a un consens amb els nens o adolescents sobre quines són les joguines més adequades per a aquest Nadal, també ens haurem de posar d’acord en la quantitat de regals.
A la primera història de Harry Potter, el seu cosí Dudley Dursley, que podríem definir com a egoista, malcriat i materialista, s’enfada moltíssim amb els seus pares perquè el dia del seu aniversari té un regal menys que l’any anterior. I no estem dient que tingués dos o tres regals, no... En tenia més de trenta! D’acord que es tracta d’un exemple exageradíssim, però és l’exemple més clar del que en diuen un nen “hiperregalat”. Un excés de joguines dispersa l’atenció del nen i fa que valori més la quantitat de regals que no pas els regals en sí. Quin cas farà a una joguina concreta un nen que ha rebut tantíssims regals? Que potser el més important és desembolicar paquets i com més millor? No perden la il·lusió per tot quan saben que tindran tantíssims regals?
I, parlant d’il·lusió, ara em ve al cap una anècdota de fa uns quants anys, quan encara duia els meus fills a la botiga de joguines abans de Nadal per veure i decidir què posarien a la llista. Aquell dia, mentre passejàvem per la botiga tot comentant les opcions, em vaig trobar un pare de l’escola Kids&Us de Manresa amb el seu fill. Un moment que el nen es va distreure, em va confessar que estava molt trist i decebut. Resulta que quan en Ramon va preguntar al seu fill què li feia il·lusió demanar per Nadal, el nen li va respondre: “No em fa il·lusió res perquè sempre em compreu tot el que vull.” Aquesta frase ens hauria de fer reflexionar també sobre un altre aspecte, la il·lusió. Hauríem de procurar que els nostres fills i filles no tinguessin mai absolutament tot allò que desitgen, que no desaparegui mai la sensació de buit per allò que no tenen i els agradaria tenir, perquè la insatisfacció és un ingredient bàsic de la il·lusió.
Però tornem al que dèiem. Mentre rumiava quina seria la dosi adequada de regals i navegava per Internet per documentar el post, vaig trobar alguns articles que parlaven de la regla dels 4 regals,i crec que val la pena parlar-ne.
Es tracta d’una regla molt senzilla que consisteix a seleccionar només 4 regals que compleixin els principis següents:
- Una cosa per dur posat: roba, sabates, etc.
- Una cosa per llegir: un conte o una subscripció a una revista per exemple.
- Una cosa que faci falta: un paraigua amb els personatges de dibuixos preferits, una motxilla per a l’escola o unes bambes noves per jugar a bàsquet.
- Una cosa desitjada: la joguina que els faci més il·lusió.
Potser no serà fàcil, sobretot en les cases en què els nens tenen molt clar què volen, o els fills adolescents tenen un criteri inamovible, però crec que és important posar-ho en pràctica en la mesura del possible. Perquè ara estem parlant de Nadal, però tot això és extensible als aniversaris i a altres celebracions familiars. En això, com en tot, la qualitat ha de prevaldre a la quantitat.
Tu com ho fas per triar els regals dels teus fills? Els ajudes, limites el nombre de joguines? Explica’ns com ho fas, segur que ens ajuda molt!
