Néixer, créixer, madurar i guanyar autonomia: aquests són els moments claus de la vida de qualsevol ésser viu, així com de qualsevol projecte, professional o personal. El progrés natural i sa que hem d’esperar.
Si d’alguna cosa estic segura és que en un any, en el context actual, després d’haver sobreviscut a una pandèmia mundial, hem acumulat aprenentatges que, en altres circumstàncies, ens haurien suposat cinc anys, com a mínim. En concret, a Kids&Us vam digitalitzar el nostre mètode i ho vam fer a contrarellotge, en un temps gairebé rècord per assegurar l’aprenentatge del nostre alumnat en qualsevol escenari.
Al final del dia, tot el que fem és per ells: el nostre alumnat, els nostres nens i nenes, els nostres adults del futur. Sens dubte, hauran après gràcies a nosaltres i no ens referim només a l’anglès. Els hem mostrat i demostrat que hem resistit, que no ens hem conformat amb simplement fer classes online, sinó que hem anat un pas més enllà i hem fet evolucionar el nostre mètode. Tot i que a vegades les coses no surten perfectes, el que compta és l’esforç i la perseverança, no rendir-se. No voldria deixar de mencionar les lliçons que els nens i nenes ens han donat a nosaltres, a les seves famílies i als adults, en general. Podem aprendre moltes coses d’ells en circumstàncies adverses, però em quedo amb una: la gran capacitat d’adaptació. Ha estat fascinant veure com s’han adaptat a un entorn tan restrictiu i restringit, a més de fer-ho amb alegria i, sovint, amb més disciplina que els adults. Per a molts nens i nenes, aprendre en un entorn online ha estat una transició fluida en un moment molt abrupte.
Penso en els meus dos fills, i fins i tot en els vostres, i no puc deixar de sentir quin gran exemple els hem donat: ens han vist patir, lluitar i superar obstacles, imprevistos que ells, com qualsevol ésser humà, hauran d’enfrontar quan els toqui.
Avui en dia seguim fora de la nostra zona de confort. No obstant això, estic segura que, encara que la realitat continuï el seu curs, tots serem persones diferents. Ens hem topat amb una gran veritat: el canvi és inevitable.
Personalment, m’agrada comparar-nos amb un bosc, com si cada un de nosaltres fos un arbre. Alguns més alts, altres més baixos. Alguns més exposats al sol, altres menys. Tots ens hem vist sotmesos a un canvi al qual, inevitablement, ens hem hagut d’aclimatar. És indiferent a quina part del bosc ens trobem; la realitat és que formem part d’un gran ecosistema que ens agrupa a tot i, una vegada més, com a humans, davant d’un repte sense precedents, hem estat capaços d’unir esforços per assolir, a poc a poc, el tan desitjat equilibri anomenat normalitat.
