Tot i que se sol dir que l’anglès és l’idioma universal, és cert que no és igual a tot arreu. Hi ha moltes variants de l’idioma en funció de la zona on viuen els seus parlants i això comporta tantes diferències de vocabulari, gramàtica i pronunciació que a vegades dues persones que parlen anglès perfectament poden tenir dificultats per entendre’s. Avui ens centrarem en les diferències d’entonació i pronunciació perquè és a partir d'aquestes que sorgeixen els diversos accents de l’anglès. L'anglès britànic i l’anglès americà són els més coneguts, però n’hi ha més.
És fonamental tenir present que cap accent és millor que la resta i que acostumar l’orella a altres variants de l’idioma aplana el camí per a una millor comprensió oral i una bona pronunciació de l’anglès.
Índex
Diferències de pronunciació entre l’anglès britànic i l’anglès americà
Els accents britànics i més accents de l’anglès
Quina és la pronunciació correcta de l’anglès?
L’accent anglès estàndard
Diferències de pronunciació entre l’anglès britànic i l’anglès americà
A les escoles és habitual que s’ensenyi anglès britànic, però moltes de les sèries i pel·lícules que mirem tenen accent americà. Això fa que més o menys estiguem familiaritzats amb les dues grans variants de l’anglès i també és bo que els nostres fills i filles s'acostumin a ambdós accents. Això no només els facilitarà la vida a l’hora de viatjar o de relacionar-se amb infants angloparlants, sinó que també els ajudarà amb tasques de listening i speaking. A grans trets, podem dir que l'accent britànic és més suau i pausat, mentre que l’anglès americà sol ser més brusc amb alguns sons. Si ens fixem en detalls més concrets, podem establir a grans trets aquestes grans diferències de pronunciació entre l’anglès britànic i l’anglès americà:
- El so /r/ és un dels més diferents entre l'accent britànic i l’americà. Mentre que en anglès americà el so /r/ es pronuncia sempre, tant abans com després de vocal, el so /r/ en anglès britànic es pronuncia abans d’una vocal i no es pronuncia a final de paraula. Si ens fixem en les paraules girl, mother o hard, en anglès britànic el so /r/ no es pronuncia en cap de les paraules perquè va després de vocal. En canvi, en anglès americà es pronuncia sempre.
- A vegades les lletres t i d també sonen diferent en anglès britànic i americà. Si l'anglès britànic suavitza la r i l’americà la marca bé, amb la t passa el contrari. En general, als Estats Units suavitzen tant el so /t/ que es confon amb el /d/. Ens serveix d'exemple la paraula butter: en accent americà pràcticament sona igual que budder.
- L'accentuació i l’entonació d’algunes paraules també és diferent entre anglès britànic i americà. Als Estats Units se solen escurçar les paraules, se suprimeixen algunes lletres quan es parla i se simplifiquen bastants sons. En canvi, l’anglès britànic té fins a 12 sons vocàlics.
- Precisament per la varietat de sons vocàlics, l'accent britànic pronuncia clarament el so /o/ mentre que l'americà el converteix pràcticament en una /a/. Per exemple, la paraula dog als Estats Units sona gairebé com si s’escrigués dag.
Més enllà de la pronunciació, hi ha altres diferències entre l’anglès britànic i l'americà. En alguns casos uns i altres fan servir paraules diferents per referir-se al mateix. Per exemple: lift i elevator per parlar de l'ascensor; chips i fries per a les patates fregides; o trousers i pants per als pantalons. A vegades, tot i que facin servir la mateixa paraula, l'escriuen diferent: colour i color; traveller i traveler o centre i center.
Els accents britànics i més accents de l’anglès
-1.png?width=4627&height=2603&name=MicrosoftTeams-image%20(1)-1.png)
Tot i que fins ara hem parlat de l’anglès britànic com un tot, la realitat és que al Regne Unit s’hi parlen diverses variants de l’anglès. Dos dels accents més coneguts són l’irlandès i l'escocès. Aquest últim, per exemple, es caracteritza per pronunciar fort el so /r/. A més, Londres té fama per l'accent cockney, que es caracteritza, entre altres coses, per l’omissió de sons com la /t/ en paraules com water o la pronunciació de la th gairebé com una /f/ com en el cas de theater. A Liverpool, la ciutat dels Beatles, parlen una variant anglesa anomenada scouse.
Als Estats Units tampoc es parla el mateix anglès a tot arreu, tot el contrari. Com més cap al sud, més marcada sol ser la pronunciació. Existeix l'anomenat Southern drawl, l'accent del sud, que allarga les vocals, marca la r i arrossega les paraules. A Nova York, en canvi, la r sol marcar-se menys i s’abrevien més les paraules.
A Austràlia també es parla un anglès amb un accent molt particular. Allà pràcticament no es pronuncia el so /r/ i algunes vocals sonen diferent.
Quina és la pronunciació correcta de l’anglès?
No hi ha cap variant incorrecta de l’anglès, sinó que hi ha diferents maneres correctes de pronunciar una mateixa paraula. No cal conèixer-les totes, però sí que és interessant saber que hi ha diverses maneres de pronunciar correctament l’anglès.
Alguns diccionaris en línia inclouen un botó per saber com es pronuncia una paraula que no coneixem. A més, si acostumem els més menuts a escoltar música en anglès i a mirar sèries de dibuixos animats i pel·lícules en versió original, sense adonar-se’n estaran envoltats de varietats d’anglès diferents i cada vegada els semblarà menys estrany escoltar un personatge d'accent escocès o australià, per exemple. A part, a Kids&Us tenim el Talking Pen amb el qual els més petits podran escoltar com es pronuncien els contes compatibles en anglès.
Per als curiosos, us deixem la pàgina web de la British Library, que té una biblioteca de sons amb la gravació de parlants de diversos llocs del Regne Unit.
L’accent anglès estàndard
Per posar una mica d’ordre a la varietat d'accents de l’anglès, hi ha dos accents estàndard. Per una banda, hi ha l'anomenada Received Pronunciation o RP, que seria una versió estàndard de l’anglès britànic i que és la que més s’escolta a pel·lícules i sèries britàniques, tot i no ser majoritària. Per l’altra, hi ha el General Amercian o GA, que engloba els accents dels Estats Units: el parlen milions de persones de tot el món i és l’habitual a la majoria de pel·lícules i sèries americanes.
En resum, el més important és acostumar-se a escoltar i parlar anglès en qualsevol situació i en qualsevol moment del dia. Començar de petits ajuda a interioritzar tots els matisos de l’idioma sense adonar-nos-en, de manera que de grans tenim menys vergonya i una pronunciació més natural.
