Vivim en la societat de la immediatesa. Ho sabem i ho repetim en moltíssimes ocasions. El pitjor de tot és que aquesta cultura tan evident té un impacte molt directe sobre els més petits mentre es formen com a persones, i acaben creient que tot es pot aconseguir en poc temps i amb poc esforç.
Els continguts infantils han de ser breus, perquè si duren gaire els nens no són capaços de mantenir l’atenció. Les bosses de patates tenen un regal immediat a l’interior. Recordo una tira de Calvin&Hobbes en què el petit Calvin està a punt de posar una pizza al microones i llegeix a la capsa: 2 minuts. S’indigna i exclama: “No tinc tant de temps!”. Els nostres fills seran sempre tan impacients? Són així perquè la societat dels adults no és gaire diferent: els tuits només tenen 140 caràcters. Els reality shows mostren un model d’èxit d’un dia per l’altre, i són els programes de màxima audiència.
Vivim a la societat del ‘ho vull i ho vull ara’, però no és real. Hem d’inculcar als nens que no tot s’aconsegueix fàcilment ni s’obté de manera immediata, que hi ha camins que trigarem més a recórrer, però que no vol dir que siguin menys bonics, sinó ben al contrari, que són més llargs i tenen diferents etapes i més matisos. Hem d’ensenyar-los que no només compta l’últim pas, sinó que tots els passos són igual d’importants i ens ajuden a aprendre coses noves. Woody Allen deia que li va costar 40 anys tenir èxit d’un dia per l’altre. Així és. Tots necessitem una pastanaga per caminar, però és molt diferent tenir-la a un metre que a la línia de l’horitzó.
Natàlia Perarnau, fundadora i creadora del mètode Kids&Us.
