S’acaba un nou curs i em vénen al cap un munt de records, experiències i aprenentatges de la meva època de professora i directora a l’escola de Manresa. Estar permanentment envoltada de pares, mares, alumnes i professors em feia sentir que formava part d’un petit univers on sempre trobava un exemplar de cada espècie. Observava els pares i els seus fills, copiava el que veia que donava bons resultats i evitava el que no. Sempre m’he sentit en possessió d’un privilegi únic: ser espectadora de com creix i evoluciona un ésser humà i la influència que tenen sobre ell tant els pares com els amics.
Però avui no tinc intenció de parlar-te d’això, tot i que algun dia potser ho faré. Avui voldria parlar-te d’un prejudici que existeix en la nostra societat i que, malauradament, estigmatitza els nens i els priva de l’oportunitat de fluir aprenent. Avui et parlo de “repetir curs” i, tot i que podria ser extrapolable a tots els àmbits de l’educació, em centraré en els cursos d’anglès que és el que conec.
En aquella època, quan tenia contacte tant amb els alumnes com amb els seus pares, situacions com la que descriuré a continuació eren més habituals del que jo hauria desitjat. De vegades m’havia trobat amb alumnes que tenien moltes dificultats per seguir el curs, principalment perquè en algun moment del seu camí com a estudiants d’aquesta llengua s’havien perdut. Davant d’aquesta situació arribava el moment inevitable de parlar amb els pares per exposar-los la qüestió i afrontar-la.
A cap pare ens agrada que ens diguin que el nostre fill té dificultats, però negar-nos a acceptar una realitat com aquesta, lluny d’ajudar els nostres fills i fer-los el camí més fàcil, encara els hi complica més. Després d’exposar el “problema” i quan, amb el cor encongit, els suggeria que el nen hauria de repetir curs, em trobava amb tot tipus de respostes i reaccions. Des d’un “m’estàs insinuant que la meva filla és tonta?”, passant per “no em sorprèn, és que el mètode no funciona" o “de cap manera repetirà curs, dóna-li feina extra i ja veuràs com se’n surt!”. Fins i tot algú m’havia arribat a insinuar que el fet que el seu fill repetís curs anava en el meu interès, perquè així es passaria més anys abonant la quota!
Però més enllà dels detalls i les anècdotes, vull exposar la importància d’afrontar de manera positiva i constructiva aquest tipus de situacions que en algun moment ens poden arribar als que tenim fills. Sigui quina sigui la raó per la qual un alumne no segueix el ritme del curs, el que està clar és que si l’aprenentatge no és sòlid des de la base, mai s’assolirà el coneixement amb plenitud. I si això passa en molts àmbits, quan es tracta d’una llengua estrangera encara més. Una llengua, igual que les matemàtiques, requereix haver assolit uns coneixements bàsics sobre els quals basarem els aprenentatges futurs. Si bé no cal ser un expert per entendre que en les matemàtiques cal dominar bé la suma, la resta i la multiplicació per poder arribar a dividir, en el cas de les llengües sembla que no és tan evident. Evident o no, si el que volem fer és adquirir uns coneixements sòlids, la realitat és que allò que és aplicable a les matemàtiques ho és també a les llengües. Estic convençuda que qualsevol pare o mare que apunta el seu fill a anglès, ho fa amb la finalitat que n'acabi aprenent, i dubto que qualsevol professional del meu sector vulgui guanyar-se millor la vida fent repetir curs a un alumne.
Per il·lustrar el que dic, crec que no hi ha res millor que compartir amb tu una experiència personal. Quan tenia 17 anys vaig voler començar a estudiar alemany mentre feia batxillerat i alhora estudiava 2 llengües més. Vaig ser ingènua, vaig pensar que podria fer-ho tot i bé i vaig subestimar la dificultat i dedicació que requeria una nova llengua com l'alemany. El fet és que en acabar aquell primer curs tenia moltes mancances i, en arribar a la universitat, vaig decidir repetir primer curs i començar de nou. Com per art de màgia, totes les dificultats amb què m’havia trobat la primera vegada es van anar esvaint amb una rapidesa sorprenent.
Donar-me l'oportunitat de començar de nou sense partir de zero va marcar la diferència; em va permetre gaudir del procés, agafar seguretat i construir una base sòlida. És per això que estic totalment en contra de les classes de repàs si l'únic objectiu és posar un pedaç per aprovar un examen o passar de curs. Un pedaç sobre una mala base, sempre és un pedaç que, lluny de solucionar un problema, simplement el perpetua. Moltes vegades repetir curs és donar a l'alumne una segona oportunitat per poder aprendre i créixer en seguretat i en autoestima. Estic segura, perquè així ho he viscut, que repetir un curs no és un any perdut, sinó una nova oportunitat per créixer tot aprenent.
