Fa temps que trucava a la porta, però no ha estat fins ara que la formació en línia ha aconseguit captar tota la nostra atenció. La irrupció de la pandèmia a les nostres vides i el tancament total dels centres educatius, tant per a adults com per a nens i nenes, que va tenir lloc la passada primavera, van posar sobre la taula l’enorme repte d’adaptar-nos a un entorn d’educació virtual si volíem seguir connectats a l’aprenentatge.
Si bé és complicat predir l’evolució del sector educatiu, sí que tenim molt clar que l’educació virtual ha arribat, aquest cop sí, per quedar-se i que és un complement perfecte per a la formació presencial. Com a resultat d’aquesta certesa, veiem l’adaptació que estan fent les empreses, parlem de la capacitat i la flexibilitat que tenim per garantir que els nostres alumnes continuen aprenent, sigui quin sigui l’entorn educatiu.
Elements clau per a una bona formació en línia
Abans de res, és molt important assumir que la formació online no consisteix a bolcar tot el contingut presencial en un entorn digital, de cap manera. Es tracta de partir pràcticament de zero en molts aspectes i aprofitar tots els recursos que ens proporciona aquest nou entorn per captar l’atenció de l’alumnat i poder mantenir un nivell de motivació alt. També s’ha de revisar i adaptar tot el contingut, així com crear activitats que promoguin la participació de l’alumnat entre si i amb el docent; hi ha d’haver un equilibri entre quantitat i varietat d’activitats, i l’entorn digital en què es treballa ha de ser intuïtiu, atractiu i motivador.
De la mateixa manera, també és fonamental adaptar els continguts i recursos a les edats i habilitats dels alumnes. Podem fer servir diversos formats segons l’edat de cada grup: contingut digital ludificat, classes online o webinars, models híbrids o 100% en línia, etc. De la flexibilitat a l’hora d’escollir el mètode i el temps d’exposició a la pantalla en dependrà també l’èxit final de les sessions i del curs.
Les possibilitats que ofereix l’educació virtual són moltes: vídeos, ludificació, simulacions, etc., però requereixen formació. Així doncs, s’ha de tenir en compte que el professorat s’ha de format per oferir una educació online òptima i que compleix amb els objectius pedagògics marcats. A més, en el cas de les classes síncrones, els docents han de tenir eines per promoure la participació, de traspassar la pantalla i fer que els alumnes se sentin còmodes en aquest nou entorn.
Ens enfrontem a un gran repte, un repte que va arribar per sorpresa, però que ha avançat uns plans que gairebé tots teníem al cap: la digitalització de l’educació. Ens haurem d’enfrontar a molts desafiaments més, per exemple, que la tecnologia respongui al plantejament pedagògic i que encaixi de la millor manera possible en el dia a dia de les famílies. La part bona és que la tecnologia és cada vegada més accessibles. Sabem que queda molt camí per recórrer, però estem preparats per fer-ho.
Marta García
Directora de Mètode i Qualitat de Kids&Us
