Un dels moments més intensos per a una mare o un pare és l’hora que els nens van a dormir, i que consti que no ho dic per les rebequeries, els crits i les corredisses dels petits quan no se’n volen anar al llit, que també. Ni tampoc ho dic per les vegades que et despertaràs al llarg de la nit, tot i que si tens sort dormiràs d’una tirada. Només si tens sort.
No vull mitificar el moment d’anar a dormir, cadascú té la seva realitat, però et vull parlar dels minuts previs a la son, d’una estona d’intimitat i màgia amb els nostres fills que ens pot transportar a un món ple d’aventures i fantasia... Parlo del conte d’abans d’anar a dormir vist com un viatge imaginari amb el qual convidem els nostres fills a somiar quan encara estan desperts.
Que és un dels moments més esperats del dia no seré jo qui ho digui. Només cal veure la cara que fan els petits quan pregunten: ”Avui hi haurà conte?” Per a alguns pares, ser presents en el moment en què els nens van a dormir és tot un privilegi. Els que arriben al final del dia amb la bateria sota mínims, d’entrada contestarien amb un “avui estic molt cansat fill, ho deixem per a demà”, però són incapaços de dir que no. Siguin quines siguin les teves circumstàncies, estic segura que, quan estàs assegut al costat d’aquest petit gran personatge que et mira amb tendresa, t’acarona i t’escolta amb una atenció inusual, el cansament desapareix per donar pas a un moment de proximitat emocional única. En aquests instants d’intimitat, et preguntes en quin moment aquesta criatura, ara tan teva, deixarà de ser-ho.
Fa uns dies vaig llegir un article molt interessant que argumentava els beneficis d’explicar un conte als fills. Entre d’altres, es destacava que ajuda a potenciar l’empatia dels nens i que els ajuda a veure que hi ha altres maneres d’entendre el món. A més, també estimula la memòria, la creativitat i ajuda a ampliar el vocabulari. Hi ha contes que es converteixen en autèntics best sellers, com “El monstre de colors”, d’Anna Llenas, “Endevina com t’estimo”, de Sam McBratney i Anita Jeram, o “Un llibre”, d’Hervé Tullet. Només són tres exemples d’històries molt diferents entre elles, però totes pensades perquè els més petits s’ho passin bé amb les seves pàgines.
Potser va ser això el que ens va moure a impulsar la nostra pròpia línia editorial, Read me a Story. Formar part d’un dels moments més íntims de la vida familiar i fer-ho en anglès, fent que el nou idioma tingui el seu espai en el dia a dia de la família, és una de les coses que em fa més feliç. És emocionant pensar que hi ha nens que se’n van a dormir amb el record de les aventures de la Betty Sheep o de la Gina Ginger ressonant a dins del seu caparró.
I és aquella il·lusió que sentia l’any 2014, quan vam llançar la línia editorial, la que sento avui en presentar al món la nostra tercera col·lecció de contes: Many Monsters. Amb l’amor i la cura amb què s’ha fet la primera història, Nori Nosy, es transmet el desig de fer volar els nens a través de les seves pàgines, de saciar la necessitat d’una curiositat innata i de voler allargar aquesta innocència al costat dels pares.
Tant si de grans se’n recorden com si no, estic segura que durant aquestes estones junts hi guanyem tots. Recordes quin era el conte de la teva infantesa? I quin és el que t’agrada més explicar?
