Claus per posar en pràctica l'educació positiva amb nens i nenes



Quan tan sols falten unes setmanes per complir un any de l’inici de la pandèmia, una de les conclusions a què, probablement, arribaríem tots a la vegada és que ha estat un repte en tots els sentits: el confinament, les restriccions de mobilitat, el teletreball, l’escola a distància... Fa mesos que els experts alerten que tot ens porta a viure amb més estrès i ansietat. Si darrerament has sentit que perdies els nervis i la paciència, que els teus fills estaven més irritables..., calma! L’educació positiva proposa moltes alternatives perquè puguis educar els teus fills i filles seguint aquesta metodologia educativa.

Què és l’educació positiva i com funciona?

02-2

L’educació positiva és l’aplicació de la psicologia positiva, un terme encunyat principalment per Martin Seligman, i aspira a educar a nens i nenes per a convertir-los en adults segurs de si mateixos, responsables, respectuosos, empàtics, resilients i feliços. A més, assenyala que l’educació en el benestar i en les emocions no només és positiva pel desenvolupament dels més petits. El Consell General de la Psicologia d’Espanya, en un informe sobre aquest tema, assegura que l’educació positiva té un efecte dominó que repercuteix en els educadors, en les famílies i, per extensió, en la societat en general.

Una altra de les bases de l’educació positiva és que parteix de les emocions com a base per a l’aprenentatge. Ho hem explicat al blog en multitud d’ocasions perquè aquesta és, precisament, una de les claus del nostre mètode d’aprenentatge d’anglès per a nens i nenes.

5 claus per educar en positiu

Educar en positiu

Com que l’educació no és només feina de les escoles, a continuació, et compartim algunes claus que poden ajudar-te a aplicar una educació positiva a casa, a gestionar millor les emocions dels teus fills i filles, a ensenyar-los a identificar-les i a guiar-los cap a un futur més seré i feliç. Aquestes claus estan basades en els criteris que defineix Jane Nelsen, Doctora en Psicologia Educativa.

1. La importància del respecte mutu

No hi ha lloc per l’autoritarisme en l’educació positiva. Per tal que tot funcioni bé, tots els de casa han de respectar a la resta. Com a adults, la nostra tasca és la de respectar les necessitats dels nostres fills i filles, i evitar les famoses situacions de “perquè ho dic jo”. Comença per explicar-los amb què es trobaran, que sàpiguen què fareu i com ho fareu. Això evitarà que es resisteixin quan els proposis alguna cosa que no els ve de gust fer i que tampoc s’esperaven. Ho pots aplicar a les rutines del dia a dia. Per exemple: els pots explicar cada matí que després de l’escola tocarà escoltar l’àudio diari en anglès. Quan arribi l’hora, podràs recordar-los el que heu parlat abans i arribar a un acord. És probable que no els vingui de gust i que prefereixin posar-se a jugar, però ja saben que és una cosa planejada. Pots explicar-los que tu també has tingut un dia dur i que després podran jugar.

2. Tingues en compte l’opinió de tothom

Cuida la manera de parlar als teus fills i filles. Un bon truc de l’educació positiva és preguntar-te si t’atreviries a dir-li a un adult el que vols dir-li a un infant. Li diries a un adult que, si no es menja les verdures, no s’aixecarà de la taula en tot el dia? O que si no vol anar a anglès, estarà castigat? Segur que no. Doncs a un nen tampoc! Seguint amb el truc anterior, crea rutines perquè res sorgeixi del no-res, però creeu-les junts. Una eina poderosa de l’educació positiva és la de les opcions limitades. No es tracta que els teus fills i filles facin el que vulguin, sinó d’ensenyar-los que la seva opinió és important. Ofereix diferents opcions per a la solució d’un problema. Totes han de ser vàlides i has de respectar la opció escollida.

3. Comunicació efectiva basada en el joc i l’humor

El joc és un bon motor per a l’aprenentatge perquè fomenta l’emoció, base de qualsevol ensenyament. Serveix per aprendre matemàtiques o anglès, però també per posar en pràctica rutines i tasques del dia a dia. Pots convertir l’hora de recollir les joguines en un joc, animar-la amb una cançó, o en una carrera de qui guarda més ninos al calaix. Amb els idiomes, la fórmula és la mateixa. Aconsegueix que aquesta estona diària d’anglès sigui divertida i l’èxit estarà garantit perquè aconseguiràs que els teus fills i filles vulguin fer-ho per voluntat pròpia.

4. Fomenta la seva independència, però explica com han de fer les coses

L’educació positiva és encoratjadora, però no meritòria. La diferència és que posa l’atenció en l’esforç i en la superació, no simplement en l’èxit. La fórmula de l’educació positiva en aquests casos es basa en quatre etapes:

• Fes-ho tu i que el teu fill/a vegi com ho fas.
• Fes-ho tu i que el teu fill/a t’ajudi.
• Que ho faci el teu fill/a i tu l’ajudes.
• Que ho faci el teu fill/a i tu el/la mires.

Aquest sistema pot servir-te a l’hora de parar taula o fomentar l’hàbit de la lectura. Com ja t’hem explicat, el gust per llegir s’ha de cultivar des de molt petits; per això, els teus fills i filles han de veure’t llegir, no només contes per a ells, sinó també llibres per a tu. Llegeix històries i que t’escoltin; llegeix històries i que t’ajudin a identificar personatges, dibuixos o lletres; deixa també que el teu fill/a et llegeixi el seu conte i l’ajudes quan li costi; i finalment, deixa que llegeixi sense intervenir.

5. Parla en positiu

Intenta centrar-te en les coses que els teus fills sí poden fer, més que remarcar sempre allò que no poden fer. Una eina de l’educació positiva és canviar les amenaces per les negociacions. Imagina que els teus fills no volen acabar un exercici de l’escola. En lloc d’enfadar-te i amenaçar-los, per exemple, dient-los que si no acaben l’exercici, no podran sortir a jugar, es pot plantejar una conseqüència lògica. Per exemple, “Quan acabis l’exercici, anirem a jugar”, així deixes a les seves mans la decisió d’acabar l’exercici per després anar a jugar.

I finalment, respecta’t a tu també. No tinguis por a prendre’t uns minuts quan la situació sigui insostenible. Tens dret a demanar temps mort, a respirar.

 

Nueva llamada a la acción

Comparteix-ho a >