L’altre dia a casa vam estar de celebració. Va ser l’aniversari d’un familiar i ens vam reunir pràcticament tota la família. Dic pràcticament perquè la nostra família és molt nombrosa, i sempre hi ha algú que no pot venir per algun motiu o altre.
S’hi respirava una atmosfera d’il·lusió. No sé com descriure-la, però segurament saps què vull dir: quan vas a l’aniversari d’algú tothom el felicita amb un somriure i tothom comparteix una predisposició a la felicitat i a la celebració perquè la data assenyalada s’ho mereix. És com un acord global, flota en l’ambient una mena d’optimisme que s’encomana.
Quan tornava a casa, contenta, pensava: quants dies a l’any estem de celebració? Vaig començar a comptar els aniversaris. Sí, els aniversaris són dies de celebració inqüestionables. Ja en tenim quatre. Els sants de familiars també, tot i que els de casa no els celebrem. El dia que ens vam casar. Nadal i sant Esteve. El sopar de cap d’any i el dinar del dia 1. El dia de Reis també el celebrem. Sant Jordi, el 23 d’abril, que és una data molt especial i bonica. I Sant Joan al juny, que és l’inici de l’estiu i que des que tenim nens a la família intentem celebrar-lo tots junts. Vaig anar pensant en dies de celebració i em van sortir aniversaris d’amics que sempre organitzen alguna cosa especial. Finalment vaig arribar a la conclusió que devien ser uns trenta dies. Un mes de celebració a l’any.
Poden semblar molts dies, però vaig pensar que de fet no n’eren tants. “L’any té 365 dies i jo em considero una privilegiada per estar de celebració “només” trenta dies l’any?”
La veritat és que tenim molts motius de celebració, però generalment no aconseguim que el nostre entorn es posi d’acord per fer-ho. Aquí hi ha la clau. El primer pas és que un mateix cregui que val la pena celebrar un fet i el segon, que el teu entorn ho comparteixi. Per això vaig començar a fer una llista de coses que podíem celebrar a casa:
*El primer dia de vacances tots quatre junts.
*El dia que ens vam conèixer amb el meu marit.
*El dia que vam obrir el primer centre Kids&Us.
*El dia que el meu marit es va unir al projecte Kids&Us.
*La vigília dels dies de celebració. Diuen que la vigília de la felicitat és el dia més feliç, doncs celebrem també la vigília dels dies de celebració.
*El dia que el meu fill i la meva filla van dir papa i mama per primera vegada (confesso que el tinc apuntat en una llibreta).
*El dia que vam inaugurar el pis on vivim ara.
*I un llarg etcètera.
Em vaig adonar que hauríem de celebrar moltes coses més, perquè en celebrar els dies que van ser d’alegria en el passat, en recordar-los i reviure’ls, també es converteixen en dies d’alegria en el present.
Així doncs, com que fa unes quantes setmanes que han començat les classes a molts centres Kids&Us, vaig decidir celebrar-ho amb els meus. És un bon motiu de celebració: fa quinze anys que comencen els cursos Kids&Us. Si m’ho arriben a dir fa quinze anys, no m’ho hauria cregut. Quina felicitat!
I tu, què celebres?
