La clau està en un ús conscient i responsable de la tecnologia en l'educació.
Marta García, directora de Producte en Kids&Us, i Héctor Ruiz, investigador en psicologia cognitiva de l'aprenentatge i director de la International Science Teaching Foundation, conversen sobre això.
Marta García: La raó de ser Kids&Us és que tots els infants tinguin accés a una educació amb sentit; és a dir, tot el que fem té un objectiu únic: proporcionar una experiència d'aprenentatge amb la màxima qualitat. En aquest sentit, durant tots aquests anys hem estat utilitzant els recursos que, d'alguna manera, funcionen universalment per proporcionar aquesta experiència d'aprenentatge tan única.
Una part d’aquest compromís consisteix, també, a estar en una espiral d’evolució contínua i millora constant per tal que el mètode canviï com canvia el nostre alumnat, com canvia el món i que, per tant, incorpori tots aquells recursos que la innovació posa a la nostra disposició perquè l’alumnat aprengui més i millor. No fer-ho seria molt irresponsable per part nostra. En aquest sentit, hem estat i estem utilitzant eines tecnològiques sempre posades al servei de la pedagogia per potenciar, per impulsar encara més l'experiència d’aprenentatge.
No obstant això, ara sembla que estem vivint un corrent d’opinió que va en contra de l’ús de la tecnologia, dels dispositius digitals. Pensem que la qüestió o la pregunta que hem de resoldre no és «tecnologia sí o tecnologia no», sinó que el que hem de fer és un bon ús d'aquesta tecnologia; fer-la servir amb sentit, com diem a Kids&Us, i de manera responsable.
Héctor Ruiz: Sí, la veritat és que, tot i que s'està difonent últimament als mitjans, des dels anys 70, fins i tot des d’abans, tenim moltíssima investigació que ens demostra el potencial de la tecnologia a l’hora de contribuir a l’aprenentatge.
Per alguna raó, estan apareixent molts malentesos que barregen els usos de la tecnologia i els posen tots al mateix sac quan, en realitat, efectivament hi ha usos qüestionables, però altres són clarament beneficiosos, com ens indica la investigació. De fet, tot i el que s’està dient, hi ha un gran consens científic sobre els avantatges que pot aportar la tecnologia a l’ensenyament, a l’aprenentatge. És una llàstima que ara s’estiguin mal interpretant moltes de les qüestions que la ciència indica sobre l’ús de les TIC, de les pantalles… En realitat, la tecnologia és una eina i es tracta de saber com s’utilitza i per què; en l'educació, claríssimament és absurd renunciar a una eina tan versàtil, amb tantes possibilitats, es absurd.
Però sobretot és absurd si s’hi renuncia per malentesos, per qüestions que no són certes. S’estan dient coses com que les pantalles produeixen miopia, quan no és així. És a dir, el que pot incentivar la miopia és fixar la mirada de prop durant molta estona i el problema és que això no només passa amb una pantalla; també passa, per desgràcia, amb els llibres. Ens estan dient que les pantalles provoquen trastorns del son.
El que sabem científicament és que això passa si algú les fa servir abans d’anar-se’n a dormir. Fer-les servir durant el dia no produirà trastorns del son. Els adults que treballem hores i hores davant d’una pantalla tindríem molts problemes de trastorns del son si fos així. S'està dient que les pantalles provoquen que s’atrofiï l'atenció i tampoc és cert. El que sí que estem veient és que els dispositius ens provoquen distraccions quan els tenim a mà, quan ens trobem en qualsevol situació, però la nostra capacitat d'atenció continua sent la mateixa. De fet, aquest és el problema: moltes més distraccions, mateixa capacitat d’atenció… és complicat. Quan hi ha un ús de la tecnologia regulat, controlat i explícitament dirigit, en aquest cas, a l’aprenentatge, la tecnologia ens proporciona una quantitat de recursos que difícilment podríem aconseguir sense fer-la servir. És una llàstima que ara estiguem debatent aquests temes de manera tan simplificada quan no podem caure en simplificacions perquè ens estarem tirant terra als ulls.
Marta García: Que fem servir la tecnologia no significa que deixem d’utilitzar tots els recursos, totes les estratègies que es posen en pràctica a l’aula presencialment. En definitiva, el que volem fer a Kids&Us, la nostra estratègia d’innovació implica combinar el millor dels dos mons amb encert: per una banda, el que ens proporciona l’entorn presencial que, efectivament, quan aprenem un idioma és preciós; aquesta capacitat d’interactuar i de comunicar-se de manera natural en un entorn real.
Per altra banda, tot allò que la tecnologia ens proporciona, que són coses que l’ésser humà encara no arriba a fer o que no es poden fer de la mateixa manera quan estem treballant en grup i que en un espai individual sí que l’alumne pot practicar-les i li pot permetre multiplicar les opcions d’èxit o optimitzar el procés d’aprenentatge. Per tant, novament, no és una qüestió d’això sí, això no.
És com podem fer que tot sigui millor combinant els dos mons.
Héctor Ruiz: És una falsa dicotomia pensar que utilitzarem o tecnologia o llibres, o tecnologia o conversa. Tot ho farem en el moment oportú: farem servir la tecnologia on ens pugui donar un valor afegit que, sense ella, difícilment podríem aconseguir-lo.
No podem caure a pensar que simplement hi ha una manera correcta de fer les coses i una incorrecta. Podríem dir que preguntar quin és el millor mètode d’ensenyament i aprenentatge és com demanar quina és la millor eina d’una caixa d’eines.
Quina és la millor? Doncs depèn de per a què la vulguis fer servir en cada moment, oi? Hi ha coses per a les quals no ens cal la tecnologia, que fins i tot ens pot molestar, però n’hi ha d’altres que la tecnologia ens permetrà aconseguir: activitats que poden ser més actives, que ens poden proporcionar informació més exhaustiva sobre l’aprenentatge de l’estudiant… Bé, moltíssimes coses en les quals ens pot ajudar sense renunciar a propostes que no la necessiten perquè no tot necessita aquesta tecnologia per tenir més impacte.